domingo, 11 de junio de 2017

ALTAFULLA EMBRUIXADA

Foto extreta d' Altafulla Bloc (IIdefonso Cuesta)


ALTAFULLA EMBRUIXADA

El poble està situat a la costa del mar Mediterrani, al marge esquerra del riu Gaià entre la muntanya de Sant Joan i la muntanya de Sant Antoni a uns 80 metres d’altitud del mar.

Com arribar-hi
En avió: El aeroport de Reus està a 20 minuts i el de Barcelona-el Prat, a 45 minuts.

En tren: La estació de tren d’alta velocitat està a 20 km, la línea convencional cada 30 minuts li uneix amb el centre de Barcelona en menys d’una hora, amb Tarragona uns 10 minuts i amb Port Aventura i Salou uns 30 minuts.

En Cotxe: És a la sortida 32 de l’autopista AP7 i amb enllaç directe a la Autovia A7.
En autobús: Disposa d’autobusos regulars a Barcelona,amb la empresa Plana, també fa viatge regular a Zaragoza i Lleida però és una altre empresa.

En el mes de juny, al voltant de Sant Joan, es realitza la fira de les bruixes. Consta d'una fira amb paradetes que ocupa la plaça de L’Església des de les cinc de la tarda fins a les dues de la matinada. A les parades venen objectes com amulets, polseres i coses relacionades amb temes esotèrics. Durant aquestes hores que dura la fira es van fent activitats, així per exemple, es fan dues conferencies a l'ajuntament, cada any sobre temes diferents, també hi ha un taller per als nens petits, una cercavila en que participen gegants i la gent que es disfressa de bruixa. Després més cap al vespre es fa un correfoc amb els diables i més tard es fa un ritual de benvinguda a l'estiu a l'era de l'Hospital, en el qual es “preil” una beguda refrescant feta a base de sucs de fruites i alcohol, i que acaba amb un espectacle de foc. La idea de fer aquesta festa va sorgir del senyor Joan Carnicer.


-Si visitem la pagina web d’ Altafulla, www.altafulla-web.org hi trobem com a eslògan: Altafulla, deixa't embruixar!


 HISTÒRIES I LLEGENDES...

Antoni Gelabert ha escrit les  histories en una publicació que data de 1971, histories que van tenir lloc en el campanar d’Altafulla i que des d’allí les conduia fins la platja i altres llocs

Es diu... Existia la Xoixeta, la bruixa més antiga i que era la principal organitzadora d’extranys conciliàbuls. Diuen que, en certa ocasió, un jove acabat de casar, va descobrir que la seva dona abandonava la casa quan hi havia lluna plena i no tornava fins la matinada. Una nit discretament, la va seguir i va descobrir que anava a casa de la Xoixeta ( una altre bruixeta, sra. D’elevada edat). El marit amb una vareta va golpejar no a la seva dona sinó a la seva sombra i va aconseguir que la dona deixés per sempre la bruixeria.

A la part alta del poble, junt a la ermita de Sant Antoni, existeix una antiga torre de defensa en que sembla ser que un dissabte per la nit s’ajuntaren les bruixes d’ Altafulla i d’altres pobles llunyans, amb la intenció de destruir el campanar de l’església parroquial totes les vegades que els tocs de les campanes les molestessin i això impedien que poguessin llançar els seus maleficis al poble, els camps i les barques dels pescadors.
Diuen que varen ser tantes les bruixes congregades que la torre no va poder suportar el pes i va quedar en estat de ruïna!
Per portar a bons termini l’acció malèfica i destructora, les bruixes es van convertir en corbs, uns ocells d’uns 130 centímetre, plomatge negre, cua en punta i un pic amb barba marcada. Durant la nit silenciosament van arrancar una a una les pedres del campanar mentre un home gran i molt cansat, rector d’Altafulla dormia plàcidament aliè  de la destrucció. Però quan el treball es trobava bastant avançat un corb despistat va deixar caure una pedra i el rector va despertar, i d’immediat va despertar i descobrir tot el succeït. Com encara quedava una campana en peu el rector va anar a tocar-la insistentment per lo qual va provocar la caiguda i conseqüentment mort dels corbs un rere l’altre. Al matí següent els veïns del poble observaren el campanar destruït i gran quantitat de corbs morts a la plaça de l’església però lliures de les males arts de les bruixes. Després d’aquesta destrucció, el campanar no es va reconstruir per falta de recursos i encara avui es conserva inacabat, tal com el deixaren les bruixes convertides en corbs.
Un home del poble portat per la seva curiositat, en una ocasió a mitja nit, aconseguir localitzar un grup de bruixes a la platja d’ Altafulla i va observar que despullades s’untaven  els cossos amb un potinga extret d’una olla en cocció i hi recitaven:

Fulla sobre fulla 
Alta fulla
Alta fulla xemeneia amunt
Vola fulla
En l´aire fulla
La fulla i la flor
Vod, vod pel cim d´Altafulla



I dit això les dones es convertiren en ocells i van elevar el vol perdent-se en el cel fosc. També es diu que era unes paraules màgiques per elles sortir empeses

                                                       Fira
                                                       Foto extreta d’ Altafulla Bloc (Facebook)

Una nit de tempesta, tres homes des de la taverna de cal Seguidill, al carrer de Baix, van .i7eure passar una dona i van pensar que era molt estrany que sortís de casa amb el temps que estava fent i van decidir seguir-la per si era una bruixa. Quan van sortir de la taverna van veure que unes passes més endavant hi anava una altra dona i per la baixada de Sant Marti se'ls en va afegir una altra. Totes es dirigien al camí de Cametes, un camí que comença a la part sud-oest del poble i que porta fins a la platja. Els homes les van veure i es van amagar darrere un mur per quan passessin per davant poder veure les seves cares, però les dones se'n van adonar i es van treure el cap i se'] van posar sota la capa perquè no descobrissin qui eren. Els homes van fugir corrents cap a la taverna una altra vegada a explicar el que havien vist i des d'aquell dia el camí es diu Camí de les Bruixes.

Uns homes del poble van descobrir una bruixa. Una nit van seguir-la fins als Munts i allí la van matar, van Llençar el cos al fons de la sínia de Rovireta i després van començar a tornar cap a casa, estaven molt avergonyits, ja que el que havien fet era terrible. Caminaven preocupats, de sobte davant seu van veure una dona que caminava també cap al poble, llavors es va girar 1 es van adonar que era la bruixa que havien matat. Aquí s'acaba la historia, ningú va parlar gaire d'aquest fet pel seu propi bé.

Tots els altafullencs estaven preocupats per identificar les bruixes, per aixo espiaven i controlaven tot el que feia la gent. Fins i tot el mossèn sabia que una bruixa anava a missa cada dia i volia saber desesperadament qui era. Un dia a la missa estava tan nerviós que no parava d'equivocar-se, només mirava les dones per veure si podia reconèixer qui era la bruixa, però era impossible. Estava tan atabalat que quan va acabar la missa no se'n va en recordar de tancar el missal i va anar directament a guardar les cosses de la missa. Quan va tornar va veure que quedava una dona a l'església però no estava resant, estava nerviosa com si volgués sortir i no pogués. El mossèn es va adonar que aquella era la bruixa i va córrer per atrapar-la però abans va veure que s'havia deixat el missal obert i el va anar a tancar, llavors la bruixa va sortir de l'església i va escapar. El mossèn no va saber mai qui era aquella bruixa i tampoc va saber que mentre el missal estava obert la bruixa no podia sortir de l'església igual que no podia entrar-hi si no estava tancat.

Anècdota del Rafelet, que sempre es feia el valent. Abans de marxar a treballar al camp la seva dona sempre li deia que anés amb compte amb el llop, perquè en aquella època encara es veien llops per Altafulla, i el1 sempre se'n reia. La seva dona li repetia cada dia: el dia que vegis el llop ja perdràs la veu! Fins que un dia el Rafaelet va arribar a casa seva i quan la seva dona li va preguntar com havia anat no li va explicar res. 5. El camí que porta de L’estació al poble esta tancat per unes parets molt altes a banda i banda, uns homes hi van passar tard, a la nit, no plovia ni feia mal temps però de sobte van sentir que es mullaven, van aixecar el cap i van veure una bruixa que s'estava pixant

Per a molta gent, les bruixes eren les dones dolentes, velles i amargades que portaven el mal allà on eren, però també existeix una altra visió d'elles, que les considera dones sàvies, que coneixien els poders curatius de certes plantes, dones avançades a la seva època, dones intel·ligents que sens dubte no deixaven indiferent a ningú, ajudaven a donar a llum, feien ungüents i medicines per curar malalties, a vegades també feien una mica de conselleres per ajudar la gent i l’Església va iniciar la persecució d’elles i així provocar la por a la gent.



També, moltes vegades es diu que la causa de les histories de bruixes que s'explicaven a Altafulla era només el contraban, i que els contrabandistes les explicaven perquè la gent tingués por i no sortís al carrer a la nit i així no els enxampessin. En certa manera és cert que els contrabandistes se n'aprofitaven i els anava bé que la gent no els molestés mentre pujaven els productes de la platja al poble, i així si feien soroll o algú veia alguna cosa estranya, culpaven les bruixes, però la realitat és que les històries ja s'explicaven abans que comencés el contraban. El contraban va tenir la seva millor època a finals del segle XM i principis del segle XX, fins que va esclatar la Guerra Civil.


Informació extreta del Diari de Tarragona a Antoni Gelabert i dels seus llibres en Xilografies per Lidia Recasens Carrasco www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/





ON ALLOTJAR-SE

Hotel Gran Claustre: Està en el centre històric d’ Altafulla, té un circuit termal, piscina exterior i una terrassa amb unes vistes precioses al castell de Tamarit i Altafulla, hi ha aparcament públic gratuït. Disposa d’habitacions dobles i doble amb accés a l’Aspa, triples i familiars.

Altafulla Mar: situat a 2 minuts a peu de la platja, disposa de piscina a l’aire lliure, solàrium, sala de jocs, sala compartida i parc infantil. Les habitacions són, Quàdruple superior i estàndard, doble estàndard i superior, familiar i suid De luxe amb vistes al mar.

La Torreta:  Situat a 1 minut a peu de la platja, les habitacions són de decoració senzilla, amb llits dobles o individuals, es facilita aparcament privat per un suplement i el seu restaurant serveix plats tradicionals amb una terrassa a l’aire lliure i  la ombra d’arbres.




miércoles, 12 de abril de 2017

Escaldàrium



L'Escaldàrium és la festa del foc i de l’aigua de Caldes de Montbui. És un fruit de la barreja metafòrica de foc i aigua que el ball de diables atribueix a l’aigua termal. El Ball de Diables explica com el foc de l’infern va convertir en termal l’aigua que descansa a les profunditats del sòl calderí.



 L’acte té lloc a la Plaça del Lleó de Caldes de Montbui a principis de juliol.
La celebració ofereix als participants una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual i d’eufòria col·lectiva realment impressionant. Després de 19 anys, l’Escaldàrium, la Festa del Foc i l’Aigua, està totalment consolidada i segueix sent única i exclusiva de Caldes de Montbui i no existeix cap altra festa similar en el panorama cultural del país.
Consta de nou danses, sis de foc i tres d’aigua, alternades; en les de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels diables, que en cada dansa utilitzen diversos muntatges pirotècnics dissenyats específicament; en les d’aigua, els participants ballen sota el raig de tres mànegues. Tot plegat està amenitzat per una música interpretada en directe per una orquestra de músics locals, i composta expressament per la festa. Entre ball i ball, els timbalers dels diables fan retronar els seus instruments per tota la plaça. A més, el públic pot participar activament en cada ball saltant sota les espurnes o ruixat per mànegues d’aigua.

L’aigua que es fa servir per a aquesta celebració és aigua termal, no prové de la xarxa d’aigua potable.


Horari: Tot el dia
Entrada: Gratuïta


La llegenda diu...

Any rere any, la gent es congrega als voltants de la termal Font del Lleó esperant el Termaliot, el culpable de totes les forces que s’han de desencadenar. Els rituals comencen. Les bruixes inicien els seus salts embogides en malignes riallades, crits i innombrables conjurs cap al mascle cabró. Però una força sobrenatural en forma de tempesta irromp, sobtadament, amb la intenció d’arrossegar amb ella perversió i vici. És només una victòria curta. El mal ja s’ha desfermat i res no el podrà aturar. Les portes de l’Infern s’obren, i Llucifer i Diablessa prenen el poder sota un pal·li de foc majestuós per invocar la bèstia que duu a dintre la font termal. De sobte, el fum embolcalla una temible ombra, vomitada des de l’Infern: Godra, la quimera de Caldes, pren la plaça i corromp tot el que troba al seu pas. Altre cop, però, l’aigua intenta enviar tots els mals als confins pregons de la Terra, d’on han sortit. Però és en va. Les forces diabòliques tornen a aixecar el cap.
Pausadament omplen la plaça i en clar vassallatge a la ferotge fera encenen un ceptre de foc. En un últim intent desesperat, l’aigua brolla com una tempesta violenta. Però ja és massa tard per evitar que el foc revifi. Finalment, fructificarà l’estranya simbiosi que en aquesta plaça unirà el foc amb l’aigua per sempre més. Termaliot haurà vençut.


HOTELS:

Balneari Termes Victòria: 3*Aquest hotel està situat al centre històric de Caldes de Montbui, on hi ha els banys romans, i a 28 km de Barcelona.
Balneari Broquetas: 3* Aquest hotel elegant, situat enmig de jardins ornamentals preciosos, és al costat de la font del Lleó i dels banys romans. El balneari Broquetas disposa d’un spa i piscines cobertes i exteriors.
Hotel Balneari Vila de Caldes: 4* L’hotel Balneari Vila de Caldes és encantador i es troba al centre de la localitat.  L’hotel disposa d’una piscina exterior, un spa i un restaurant.

Més informació:
·         Ajuntament de Caldes de Montbui
Font del Lleó, 11
08140 - Caldes de Montbui
Tel: 93-8655656







http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1116-cat-escaldyrium_la_festa_del_foc_i_de_laigua_de_caldes_de_montbui.htm



Sara Rangil Roldán
Maria Ayala Villuendas

sábado, 1 de abril de 2017

Jornadas Gastronómicas de l a Tonyina Roja del Mediterrani a l'Ametlla de Mar

Jornadas Gastronómicas de la Tonyina Roja del Mediterrani a l'Ametlla de Mar

Ametlla de Mar - Jornades Gastronòmiques de la Tonyina Roja

L´Ametlla de Mar, también llamada “La Cala”, es una población costera de la comarca del Baix Ebre, provincia de Tarragona, que disfruta de parte de las excelentes playas de la Costa Dorada, todas ellas galardonadas con la bandera azul de la comunidad europea y que permiten en sus alrededores rocosos la práctica del submarinismo. El peso de la actividad pesquera ha disminuido mucho, pero se sigue respirando el ambiente pesquero y marinero.
Es por eso que una vez al año, suele ser en primavera, se celebran las “Jornadas Gastronòmiques de la Tonyina Roja”. Durante una semana, son protagonistas los productos de su lonja y muestra de las mejores recetas de sus restauradores.
Esa semana el protagonista es el atún rojo y sus cocineros con técnicas tanto tradicionales como innovadoras, nos hacen disfrutar de diferentes menús con el objetivo de dar a conocer y a disfrutar del atún rojo del Mediterráneo.
Este evento convierte a la Ametlla de Mar en una gran fiesta donde el público en general podrá probar y conocer recetas de cocineros de renombre, actividades para niños, fiesta e incluso conocer la cultura japonesa!!

Cartel actividades 2016



Suele ser 13 los restaurantes que ofrecen menús gastronómicos con el atún como protagonista, y bares que se añaden durante a la Ruta de las Tapas, ofreciendo una tapa más una bebida por un precio módico. Aquí vemos un ejemplo de las tapas ofrecidas este año.

platos del atun rojo.png

Deliciosos acompañamientos
Sus complementos gastronómicos típicos como el aceite de oliva, forman un conjunto inigualable! Y las olivas forman parte de un aperitivo especial.
Para el postre o para acompañar al café, hay un producto que difícilmente se puede encontrar en otros lugares llamado Farinosa, postre típico de Pascua normalmente relleno de cabello de ángel y que últimamente también se rellena de crema. Estos dulces junto con los Pastissets de Rasquera o Tortosa son unos de los más conocidos de la província de Tarragona.  




Su historia

A l'Ametlla de Mar también le dicen La Cala. Sus habitantes no son "ametllencs" sino "caleros". La primitiva Cala de la Almendra y, más al noreste, la Cala de Sant Jordi han sido el refugios naturales de la costa más adecuados para navegantes y pescadores y, junto con la masada de Pons, apoyada en la montaña, y la playa de l'Almadrava, en el límite norte del término municipal, han sido los pequeños núcleos más importantes antes del siglo XX.

En Sant Jordi, sin hacer mención del mundo romano y prerromano, hay restos del castillo del siglo XIII, sede de la Orden de San Jorge de Alfama, el único orden estrictamente catalán de la historia, y el edificio restaurado de otro castillo construido a caballo de los siglos XVII y XVIII.
En la punta de la Cala de la Almendra, se erigía junto al mar una torre artillada, restaurada en el siglo XVI y destruida por los ingleses durante la Guerra de la Independencia, además de otra torre en el interior de la Cala, hoy desaparecidas.
En relación a núcleos originarios de población, todo es incierto documentalmente hasta que no se llega al último cuarto del siglo XVIII. Es consecuencia del impulso de poblamiento de Carlos III que surge el pueblo moderno como un núcleo pescador adscrito al municipio de El Perelló (del que se separó la víspera de Navidad de 1891), coincidiendo con la llegada y progresivo establecimiento de grupos de pescadores valencianos. Durante el siglo XIX, sobre todo entrada la segunda mitad, se consolida y crece significativamente la población, que confluye en el pueblo desde los municipios vecinos (la Almendra comenzó el siglo XX con unos 2.500 habitantes, la mitad aproximada de la población actual). También reciben un fuerte impulso la actividad pesquera y la agrícola y comercial subsidiarias, potenciadas por el proceso desamortizador la construcción de la vía del ferrocarril (1860/70).
Los primeros años del siglo XX son de relativa prosperidad hasta que la crisis de los años treinta castiga al pueblo y genera movimientos migratorios importantes que lo debilitan, de los que sobresale la emigración en Palamós que se concentra en los años de la posguerra civil y se alarga hasta la década de los sesenta, en la que las corrientes incipientes de inmigrantes y turistas transforman la fisonomía demográfica, productiva y cultural de la población. Actualmente el peso relativo de la actividad pesquera ha disminuido mucho, pero en perdura, en la turística Ametlla de Mar, la esencia pescadora y marinera.


http://www.ametllamar.cat/ajuntament/la-poblacio/la-historia/



¿Cómo llegar?
L'Ametlla de Mar se encuentra situada casi en el centro del Golfo San Jorge, en el sur de Cataluña (España), concretamente en el límite Noreste de la comarca del Baix Ebre, bañada por las aguas del mediterráneo occidental. Para ser más exactos la posición en coordenadas UTM es 40 º 52'59,5'' N y 0 º 48'06,68"E.

Ubicación

mapa.pngmapa2.png

https://www.google.com/maps/@40.886039,0.794692,6660m/data=!3m1!1e3?hl=es


  • En coche
Por la autopista AP-7, salida 39, o por carretera nacional N-340
  • En tren
También hay acceso a la línea ferroviaria Barcelona - Tortosa de la empresa RENFE.
  • En avión
La Ametlla de Mar dispone de dos aeropuertos, el que se encuentra más cerca és el aeropuerto de Reus (a 35 km) y el otro es el aeropuerto de Barcelona (a 140 km).

  • En autobús
La Ametlla de Mar dispone de un servicio fijo de autobús gestionado por las compañías HIFE y CARRERA.
Horarios y compañías:

Y por último, dispone un servicio de Transporte para urbanizaciones, del 22 de junio al 9 de septiembre


¿Dónde dormir?

HOTELES
-Hotel Ametllamar ****
Paraje de Bon Capó, s/n
Complejo situado delante del mar, en un entorno magníficamente familiar rodeado de amplios jardines y con acceso directo a una pequeña cala.
http://www.hotelametllamar.com
-Hotel del Port*
Calle Mayor,12
De fácil acceso, está situado en pleno centro del pueblo.
http://www.hoteldelportametlla.cat
-Hotel L’Alguer**
Calle Mar, número 20
Situado dentro del casco urbano entre dos playas: la playa de l'Alguer y la playa del Camping.
http://www.hotelalguer.net


OTROS ALOJAMIENTOS
La localidad dispone de campings, casas rurales y viviendas de uso turístico
Campings
Casas rurales
Más información: http://ametllamar.cat/turisme/es/turismo/donde-dormir


Ubicación

mapa camping.png

Vídeos para disfrutar de la fiesta del atún rojo
https://www.youtube.com/watch?v=nRBeifZoplg


Realizador Por Lidia Vidal y Jordi Luque



jueves, 30 de marzo de 2017

FIESTA DE SAN JORDI EN TARRAGONA

TARRAGONA:

Fiesta de Sant Jordi en Tarragona: Durante todo el día, podréis encontrar paradas de libros y rosas en toda la ciudad, concentradas especialmente en la Rambla Nueva. Concretamente allí encontraréis 49 paradas de flores; 28 paradas de libros; 48 de entidades sin ánimo de lucro y 56 otras instituciones.
Fiesta castellera de Sant Jordi en Tarragona: sábado 23 de abril de 20:00h a 21:30h a la Rambla Nueva, tramo Balcó del Mediterráneo. Con la participación de las cuatro pandillas locales
Entrega de la rosa: sábado 23 de abril a las 19:30h a la Muralla Sant Francesc de Montblanc. Sant Jordi entregará la rosa a la Princesa, con la actuación del baile de banderas. Con motivo de la Semana Medieval de Montblanc.
Pasacalle del Dragón, Dragón Pequeño y la Víbria: sábado 23 de abril a las 19:45h por las calles del casco antiguo de Reus. Con motivo de la Fiesta de Sant Jordi.




© Manel R. Granell






http://www.tarragonaturisme.cat/es/eventos/sant-jordi









https://www.youtube.com/watch?v=1xebXe5Zmhc

HOTEL TARRACO PARK
Ctra. Valencia,206. 43006 Tarragona España
www.destina.com/hotels/tarraco-park/tarragona/tarragona/españa/europa/186739/es

HOTEL HUSA IMPERIAL TARRACO
Passeig de les Palmeres, s/n . 43006 Tarragona
www.destina.com/hotels/husa-tarraco/tarragona/tarragona/españa/ europa/4191.es

HOTEL LAURIA
Rambla Nova,20 .43004 Tarragona
www.destina.com/hotels/lauria/tarragona/tarragona/españa/europa/4193.es











lunes, 9 de enero de 2017

TARRAGONA JUEGOS MEDITERRANEOS 2017

Como ya todos sabemos, o deberíamos saber, la ciudad de Tarragona (Cataluña) acogerá en 2017 la 18á edición de los Juegos Mediterráneos.
Desde el año 1951 cada cuatrienio, es decir, cada cuatro años, se vienen celebrando estos juegos de competición de carácter polideportiva, que cuentan con el reconocimiento del Comité Olímpico Internacional (COI).
En su primera edición, que se celebro en Alejandría (Egipto), tan solo  participaron 10 países y 734 deportistas. Pero actualmente, dado que los juegos son reconocidos a nivel internacional, participaran 26 países del alrededor del Mar Mediterráneo y más de 4000 deportistas.
Está edición de 2017 será la tercera vez que se celebran los Juegos Mediterráneos en España. En el año 1955 se celebraron en Barcelona y en 2005 en Almería.
El Comité Internacional de los Juegos Mediterráneos escogió el 15 de octubre de 2011 la candidatura de Tarragona para la realización de los juegos, frente las candidaturas de Alejandria (Egipto), de Trípoli (Líbia) y de Rijeka (Croàcia). Se trata de una competición de carácter polideportivo. El programa deportivo de Tarragona 2017 se compone de un total de 33 disciplinas deportivas repartidas entre los 16 municipios sede del territorio. Aquí tenéis más información sobre el: Calendario Deportivo
Las disciplinas se llevarán a cabo en los siguientes municipios/sedes de Cataluña:


 







Tarragona está realizando una gran inversión para estos juegos. Y es que, se plantea como una gran oportunidad para aportar beneficios futuros e impactos positivos a la ciudad y a sus alrededores. Se están llevando a cabo muchas reformas para albergar los Juegos Mediterráneos. Uno de los proyectos más destacados que se está realizando es el del Anillo del Mediterráneo. Este estará ubicado en CampClar y albergará las actividades de balonmano, natación y waterpolo. 
Durante estos días, se está hablando de un posible aplazamiento de los Juegos. Para más información http://www.lavanguardia.com/deportes/otros-deportes/20161105/411593001429/juegos-mediterraneos-tarragona-2017.html

Realizado por: Deliana, Montse y Liliana