
Si voleu més informació aquí teniu l’enllaç de la federació de diables www.diables.cat on trobareu tot sobre nosaltres.
Quan jo era petita, els petards en feien molta por i els meus germans no podien anar al correfoc per culpa meva. Un dia, cansats de no poder anar van decidir treu-me la por. Van agafa a la petita i la van posar sota una traca. A l’hora que els diables venien en plena actuació. D’aquell moment va sorgí una diable de cor que sóc jo.
Unes setmanes després, ja sent diable de ple dret, vaig fer el meu primer correfoc.
Recordo els nervis per fer-ho bé i la por per no cremar-me. Els 5 minuts avanç de començar van ser tot nervis. Ni sabia com corda la casaca. I que dir de posar el petard a la massa...era “missió impossible”. Però allà estan els veterans que et miren, riuen i et diuen “vine cap aquí”. En posen bé la casaca, t’expliquen com posar el petard i com posar la massa i després amb veu de germà gran et diuen “tranqui-la que jo et vigilaré”.

Llavors el cap de colla crida que comença el correfoc i que fem la encesa. Et poses en el lloc que et tocar i...... comença tot. Veus les espurnes, sent el tro final de la carretilla i saps que has de tira-la al terra i anar a la bossa per una nova. No pots pensar,simplement fas, segueixes les instruccions que crida el cap de colla sense para. De cop i volta escoltes com diu “encesa final” . Com que final? Si en començat fa un moment. La realitat es que portas una hora tirant i ni t’has adonat.
No se com transmetre la sensació de felicitat i orgull que tinc per ser un diable. Forma part del guaite’ls de Calafell és un orgull per mi. Forma part de la meva tradició familiar i veurà la cara dels meus germans quan vaig de diables és fantàstic. Com sempre en diuen “tu no tenies por als diables?”.
Però la millor manera d’entendre’m és que la propera vegada que sapigueu d’un correfoc aneu a veure’l. Porteu roba de cotó i còmoda. Apa!! A gaudi d’una tradició molt divertida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario